30/9/14

355 - EL CONVENT DEL CARME



El convent del Carme fou fundat l’any 1321, és el sisè convent fundat a Catalunya de l’ordre carmelitana calçada masculina.

El convent s’ubicà fora muralles, en un terreny donat per la Universitat de la Vila. Durant els prop de set-cents anys d’existència del convent, aquest ha patit diferents modificacions per tal d’adaptar-lo a les necessitats de cada moment.

Arran de les obres actuals, una part dels seus elements patrimonials més destacats s’han fet patents, les actuacions realitzades han permès deixar  visibles  alguns d’aquests elements patri­monials, d’altres s’han hagut de protegir per tal de fer l’edifici funcional com a escola.

La primera construcció que es va fer va ser la capella dedicada a la Mare de Déu del Carme i la resta de dependències conventuals. El con­vent va rebre la protecció de Pere III el Cerimo­niós i de Martí l’Humà, així com de la reina Elio­nor de Xipre que afavorí la comunitat notable­ment, donant-li diverses relíquies. Ser benefactor del convent donava dret a ser-hi enterrat, així durant aquest  sis-cents anys i fins els 1827, s’hi realitzen nombrosos enterraments tant a la plaça, com al claustre i a l’església.

A finals del segle XIV es fa l’ampliació del con­vent i es construeix una nova església. La cons­trucció es fa amb pedra lligada amb morter  de calç fins a una alçada de dos metres punt en que es continua fins al coronament amb mur de tàpia de terra, arrebossada exteriorment amb morter de calç. Els carreus de pedra no­més són utilitzats en les cantonades, els arcs, les portes i les finestres. El conjunt monacal s’estructurava al voltant del claustre quadrat,segurament d’un sol pis, que estaria situat al mateix lloc que l’actual, que va ser construït al segle XVIII.
 
Durant la Guerra dels Segadors ( 1640-52) el convent fou saquejat diverses vegades, que­dant molt malmès. Entre els anys 1655 i 1686 es van fer importants obres de reparació, és el moment que es refan i reforcen molts murs, especialment els de l’ala dreta del convent. Al primer pis, al final d’aquesta ala, és on se situaria la cel·la del prior del monestir. També durant aquest període es tapien les finestres gòtiques i la capella del claustre. 

 
A mitjan del segle XVIII s’inicia un altre període de reformes intenses al convent i l’església del Carme agafa la configuració actual, amb tot, mentre duraren les obres de l’església, una part del claustre del convent s’adaptà com a església. Al mateix temps es construí el nou campanar, entre l’església i el claustre. És el moment que també es reforma el claustre, desapareixent el d’estil gòtic, que seria substituït per l’actual i que passà a tenir un pis més. També es construeix un segon pis a l’ala dreta del convent.

El 1835 la comunitat s’exclaustrà de forma definitiva (ho havia fet una vegada anteriorment) degut a la desamortització, llavors el convent passà a propietat de l’Estat que el cedí al munici­pi de Valls, on hi instal·là l’any 1836 un hospital militar, uns anys més tard, el 1847, i fins el 1868 s’hi instal·là l’hospital civil provinent de l’antic convent dels Caputxins. Aquest mateix any l’edifici passa als jesuïtes que començaren unes im­portants obres, que es truncaren per l’expulsió de la comunitat el mateix any. L’edifici restà amb obres inacabades fins a inicis de la dècada dels anys noranta del segle XIX, que l’ocuparen els pares escolapis fins l’any 1905. Posterior­ment l’edifici ha estat ocupat per diferents esco­les, de les que cal destacar l’Escola del Treball, el Col·legi Claret fins l’any  1968 i l’Escola Enxa­neta, que ara hi ha tornat, després de nou cur­sos en seu provisional a l’Antic Quarter de Valls.

Elements arquitectònics a destacar

Claustre, amb pintures medievals, capella amb relleu adossada al claustre, porta d’entrada a la sala capitular, refectori, accessos a les cel·les dels monjos, finestres amb decoració medieval.


Cap comentari:

Publica un comentari