El
convent del Carme fou fundat l’any 1321, és el sisè convent fundat a Catalunya
de l’ordre carmelitana calçada masculina.
El
convent s’ubicà fora muralles, en un terreny donat per la Universitat de la
Vila. Durant els prop de set-cents anys d’existència del convent, aquest ha patit
diferents modificacions per tal d’adaptar-lo a les necessitats de cada moment.
Arran
de les obres actuals, una part dels seus elements patrimonials més destacats
s’han fet patents, les actuacions realitzades han permès deixar visibles
alguns d’aquests elements patrimonials, d’altres s’han hagut de
protegir per tal de fer l’edifici funcional com a escola.
La
primera construcció que es va fer va ser la capella dedicada a la Mare de Déu
del Carme i la resta de dependències conventuals. El convent va rebre la
protecció de Pere III el Cerimoniós i de Martí l’Humà, així com de la reina
Elionor de Xipre que afavorí la comunitat notablement, donant-li diverses
relíquies. Ser benefactor del convent donava dret a ser-hi enterrat, així
durant aquest sis-cents anys i fins els
1827, s’hi realitzen nombrosos enterraments tant a la plaça, com al claustre i
a l’església.
A finals
del segle XIV es fa l’ampliació del convent i es construeix una nova església.
La construcció es fa amb pedra lligada amb morter de calç fins a una alçada de dos metres punt
en que es continua fins al coronament amb mur de tàpia de terra, arrebossada
exteriorment amb morter de calç. Els carreus de pedra només són utilitzats en
les cantonades, els arcs, les portes i les finestres. El conjunt monacal
s’estructurava al voltant del claustre quadrat,segurament d’un sol pis, que
estaria situat al mateix lloc que l’actual, que va ser construït al segle
XVIII.
Durant
la Guerra dels Segadors ( 1640-52) el convent fou saquejat diverses vegades,
quedant molt malmès. Entre els anys 1655 i 1686 es van fer importants obres de
reparació, és el moment que es refan i reforcen molts murs, especialment els de
l’ala dreta del convent. Al primer pis, al final d’aquesta ala, és on se situaria
la cel·la del prior del monestir. També durant aquest període es tapien les finestres
gòtiques i la capella del claustre.
A
mitjan del segle XVIII s’inicia un altre període de reformes intenses al
convent i l’església del Carme agafa la configuració actual, amb tot, mentre
duraren les obres de l’església, una part del claustre del convent s’adaptà com
a església. Al mateix temps es construí el nou campanar, entre l’església i el
claustre. És el moment que també es reforma el claustre, desapareixent el d’estil
gòtic, que seria substituït per l’actual i que passà a tenir un pis més. També
es construeix un segon pis a l’ala dreta del convent.
El 1835
la comunitat s’exclaustrà de forma definitiva (ho havia fet una vegada
anteriorment) degut a la desamortització, llavors el convent passà a propietat
de l’Estat que el cedí al municipi de Valls, on hi instal·là l’any
1836 un hospital militar, uns anys més tard, el 1847, i fins el 1868 s’hi
instal·là l’hospital civil provinent de l’antic convent dels Caputxins. Aquest
mateix any l’edifici passa als jesuïtes que començaren unes importants obres,
que es truncaren per l’expulsió de la comunitat el mateix any. L’edifici restà
amb obres inacabades fins a inicis de la dècada dels anys noranta del segle
XIX, que l’ocuparen els pares escolapis fins l’any 1905. Posteriorment l’edifici
ha estat ocupat per diferents escoles, de les que cal destacar l’Escola del
Treball, el Col·legi Claret fins l’any
1968 i l’Escola Enxaneta, que ara hi ha tornat, després de nou cursos
en seu provisional a l’Antic Quarter de Valls.
Elements arquitectònics a destacar
Claustre,
amb pintures medievals, capella amb relleu adossada al claustre, porta d’entrada
a la sala capitular, refectori, accessos a les cel·les dels monjos, finestres
amb decoració medieval.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada