2/1/17

372- SANTA ÚRSULA

Estampa dels Goigs en llaor de Santa Úrsula de Valls
Amics del Goigs
Festes Decennals de la Candela 1961
Col·lecció: Torrell de Reus , Editor - Barcelona  [120]

17/10/16

371- DUODENARI MARE DE DÉU DEL LLEDÓ


Duodenari a honor de la Mare de Déu del Lledó de Valls

Edició en motiu del 650 anys de la troballa de la Mare de Déu del Lledó
i del 50 anys de la seva coronació canònica.

Editor: Parròquia de la Mare de Déu del Lledó de Valls
Producció: Gràfiques Moncunill
Any: 2016
Pàgines: 45
Mides: 18x13,5 cm.

19/6/16

370- NOUS GOIGS DE LA MARE DE DÉU DEL LLEDÓ


Aquest dimecres passat dia 8 de juny, a 2/4 de 8 del vespre, es van presentar a la parròquia del Lledó de Valls, un carpeta dels Goigs de la Mare de Déu del LLedó. La justificació de l'edició correspon a 400 carpetes amb un total de vuit goigs en versió  facsímil i un nou goigs original. 200 exemplars del goigs nou editats en paper especials acolorits a mà. L'edició ha estat promoguda per la parròquia de la mare de Déu del Lledó i la col·laboració de Gogistes Tarragonins, am motiu de la celebració dels 650 anys de la troballa de la Mare de Déu  i el 50è aniversari de la coronació de la imatge.

El recull i l'estudi a anat a cura de Mn. Joan Roig i Montserrat, gogista i poeta, complementen la carpeta diferents notes històriques, a cura de Jordi París, Jordi Tuset, Mn. Joan Font i Àngel Gasol, la impressió ha estat efectuada per Gràfiques Moncunill.

La presentació va anar a càrrec de Mn. Joan Roig i Montserrat, en va fer una presentació excel·lent, comentant-nos l'antigor dels goigs en les diverses composicions i edicions que s'havien fet, també va prendre par en l'acte el president de l'entitat Gogistes Tarragonins presidida per el Sr. Carles Baches. Entitat fundada l'any 1980, que segons explica el propi president va assumir el repte de difondre i promocionar aquest be cultural tant nostre. L'entitat recentment ha estat mereixedora del diploma al mèrit cultural que atorga la Corporació Municipal de Tarragona

Els goigs nous que es presenten son obra de Fra Fidel d'Olot, religiós caputxí que a l'any 1765 escriví la lletra d'uns goigs a la Mare de Déu del Lledó de Valls que ha romàs inèdit fins avui. El jove vallenc, Efrem Llorach n'ha fet el dibuix  on l'orla son dos lledoners amb la imatge de de la Mare de Déu del Lledó i el seu santuari.

10/6/16

369- ELS GOIGS DE LA MARE DE DÉU DEL LLEDÓ DE VALLS

ELS GOIGS DE LA MARE DE DÉU / DEL LLEDO QUE ES VENERA AL / SEU SANTURARIA DE VALLS / RECULL DE VUIT FACSÍMILS I UN ORIGINAL / ESTUDI I SELECCIÓ A CURA DE / MN. JOAN ROIG I MONTSERRAT / NOTES HISTÒRIQUES A CURA DE / JORDI PARIS - JORDI TUSET / MN. JOAN FONT - ÀNGEL GASOL.

La parròquia de la Mare de Déu del Lledó, amb motiu de l'any de la Misericòrdia i de la celebració dels 650 anys de la troballa de la Mare de Déu, dóna a l'estampa amb la col·laboració dels Gogistes Tarragonins aquesta carpeta en el 50è aniversari de la coronació de la santa imatge. Valls, maig de 2016. Escuts de l'Any de la Misericòrdia. Gogistes Tarragonins. Parròquia Mare de Déu del Lledó. Anagrama del 650 aniversari. Diputació de Tarragona. Justificació de l'edició. Disseny Joan Gasull - Dibuix de la portada i contraportada: Efrem Llorach  - Gràfiques Moncunill - Valls 2016.  Gogistes Tarragonins del núm. 1022 al 1030 - Goigs núm. 761 al 769.
 
 

368- GOIGS DE LA MARE DE DÉU DEL LLEDÓ DE VALLS


GOIGS EN - LLAOR DE / LA MARE DE - DÉU DEL / LLEDÓ QUE - ES VENERA AL / SEU SANTUARI - DE VALLS
 
Text del Caputxí P. Fidel d'Olot (1765). Arranjat per Mn. Joan Roig i Montserrat. Dibuix Efrem Llorach. A tres columnes. Al peu dintre orla noms autors. Al revers: Nota biogràfica de Fra Fidel d'Olot. Al peu justificació edició. Impremta Gràfiques Moncunill . Valls 2016. Goigs número 769. Gogistes Tarragonins 1030.

20/3/16

367 - GOIGS DAVALLAMENT VALLS

Goigs díptic.- Portada Goigs en lloança del Davallament / de Jesucrist de la Creu / Misteri de Setmana Santa exposat a la veneració dels fidels / en una capella de la Parròquia de Sant Joan de Valls /Arquebisbat de Tarragona / Valls 1766-2016. Acompanya a la portada un dibuix a ploma de les figures que composen el misteri. - Pàgina 2- La música completa - Pàgina 3 Goigs en lloança del Davallament / de Jesucrist a la Creu / Misteri de Setmana Santa exposat a la veneració dels fidels / en una capella de la parròquia de Sant Joan de Valls / Arquebisbat de Tarragona. / La imatge de les figures del misteri a la ploma centrades amb el text i dos elements florals al costat. / Text a tres columnes. A peu Text: Mn. Joan Roig i Montserrat / Música: Josep Mateu / Dibuix Efrem Llorach - Gogistes Tarragonins
Al revers notes històriques sense signar: Nota històrica del Davallament de la Creu / Una mica d'història Lluís Bonifàs (1730-1786) - Justificació de l'edició - Quatre escuts: Parròquia de Sant Joan de Valls, Gogistes Tarragonins, Confraria del Davallament de Valls i Parròquia Mare de Déu del Lledó. - Disseny  Joan Gasull / Ramon Abellà - Gràfiques Moncunill Valls 2016 - Goigs núm. 760.

Per l'amor que resplendia
del cor vostre traspassat:
Valls implora coratgia,
i recer vostre costat.
 

NOTA HISTÒRICA DEL DAVALLAMENT DE LA CREU
 
 
Era l’any 1766 quan el gremi dels corders de Valls va encarregar a l’escultor Lluís Bonifàs i Massó, la realització d’un misteri, que sortiria al carrer per la processó del Sant Enterrament del Divendres Sant.
El misteri del Davallament de la Creu es composa de sis figures. La de Jesús, davallant-lo de la creu, completament tallada en fusta i policromada; les cinc figures restants són vestides, la de Josep d´Arimatea i Nicodem, que pujats a les escales baixen Jesús crucificat; Sant Joan, la Mare de Jesús i la imatge de Maria Magdalena, que contemplen l’escena.
L’any 1796 l’arquebisbe Armanyà el va afavorir amb la concessió de vuitanta dies d’indulgència a qui resés davant del misteri determinades pregàries.
Abans de 1931, ja feia anys que el misteri no sortia en processó, i la imatge del Crist es guardava en un armari situat sota la mesa de l’altar de la capella de Sant Antoni de l’església de Sant Joan. La resta de figures eren guardades a casa de Gaspar Sanromà Brunet. Cèsar Martinell Brunet, que tenia molt d’interès en les obres de Bonifàs, va arribar a un acord amb els responsables del gremi. Ell, com a arquitecte, es feia càrrec de restaurar la capella del gremi a canvi de poder guardar el misteri a casa seva. L’any 1934 va passar a mans de Cèsar Martinell Brunet, el qual el va restaurar. El misteri va figurar a l’exposició d’imatgeria policromada que es va celebrar, al palau de Comillas de Barcelona, durant els mesos de desembre de 1935 i gener de 1936. Durant la guerra civil, el misteri fou desat a casa del germà de Cèsar Martinell Brunet, el qual va haver d’actuar amb molta habilitat per evitar que, en un primer moment, fos destruït o bé, més endavant, confiscat.
L’any 1950 en Joan Bigorra Montserrat es va fer càrrec del misteri que sortia a la processó i durant l’any el guardava en uns magatzems de la seva propietat fins que a principis dels anys seixanta es va traslladar a l’església de Sant Joan, on durant l’any era guardat al magatzem de l’església junt amb els altres misteris.
El misteri sortia acompanyat en processó per un grup de joves que pertanyien a la Congregació Mariana i que estudiaven a l’acadèmia Moix, fins l’any 1968 quan va deixar de sortir a la processó vallenca. A partir d’aleshores està exposat de forma permanent en un altar lateral de l’església de Sant Joan.
L’any 2003 es reprèn la processó del Sant Enterrament del Divendres Sant. Amb l’esforç, il·lusió i sacrificis per part dels components de la confraria, l’any 2004 es procedeix a la renovació dels vestits i finalment l’any 2006 es fa realitat el projecte de restauració, que va ser encarregat a l’Eustaqui Vallès.

16/3/16

366- MARE DE DÉU DEL LLEDÓ VALLS


Estampa de la Mare de Déu del Lledó
Festa de la Presentació de la Verge
Any: 1910

21/8/15

363 - MARE DE DÉU DE LA CANDELA

Estampa record de les solemnitats religioses celebrades amb motiu del XXV aniversari de la Coronació Canònica de la santa imatge de la Mare de Déu de la Candela, patrona de la ciutat de Valls.

Any:1936
Impressió: Imp. Moncunill - Valls

362 - Sant Ramon Nonant

 
Catalunya beneïda,
sota tant daurat mantell
cantarem la santa vida
de Ramon, fill de Portell.
¡Plácia a Déu que grat Vos sia
nostre cant, Patró estimat!
Siau nostre exemple i guia
gloriós Sant Ramon Nonat.

Ramon Corbella 1850-1924

Estampa de Sant Ramon Nonat,
Torrell de Reus, numero 285

2/12/14

359 - QUINQUENALS MARA DE DÉU DELS TORRENTS



Edició de 6 punts de llibre, amb motiu de la celebració de les Festes Quinquenals de la Mare de Déu dels Torrents de Vimbodí.

A Vimbodí cada 5 anys, per les festes quinquenals, es viuen de manera intensa i molt particular, Vimbodí es vesteix tota ella de festa, els carrers, les seves cases engalanades, gales preparades amb devoció amb molt d'amor durant dies i mesos...


Programa d'actes



360 - INAUGURACIO DE LA CAPELLA DE SANTA ÚRSULA


Inauguració de la capella de Santa Úrsual de l'església de Sant Joan de Valls, el dia 26 d'octubre de 2014.


La devoció de santa Úrsula a valls ve d'antic. Esta documentada la seva veneració en l'altar de les santes Maria Jacobé i Solomé i les Onza Mil Verges, des de meitats segle XIV. També d'aquest període és el cap reliquiari de la santa donat pel Bisbe Sitjó.

A la nova esgésia se li va fer un petit altar al costat dret dee la capella del Santíssim Sagrament i així va romandre fins al final del segle XVII, quan gràcies al testament de Joan Rubinat, redactat el 20 de desembre del 1694, es va fer una deixa per construir-li un nou retaule.

Aquest retaule, destruït l'any 1936 sabem com era per les forografies que ens han arribat. Estava compost, en la part central, per la imatge de la santa, acompanyada als laterals per Santa Margarida i Santa Florentina, el coronava una crucifixió, i en la seva part baixa, al costat de la mesa d'altar, hi havia dues imatges al·legòriques a les virtuts teologals, l'esperança i la caritat.

La capella a més estava ornamentada en les seves parets laterals i en el sostre. Quatre grans quadres amb històries de la vida de la santa omplient les dues parets, dels quals només ens en resten ara als dos que estaven situats en les llunetes de la volta (els altres dos, tot i salvar-se de la destrucció de l'any 1936, van desparèixer, creiem, cap a l'any 1960). La voslta també estava decorada, tot i que s'ha conservat .molt parcialment.

Després de la restauració, a la capella, hi podem veure la decoració inicial, de finals del segle XVI, a base de correuat pintat en blanca a sobre de la paret emblanquinada, com a tota l'església. En la volta els pocs restes de pintura del segle XVIII que s'han conservat, amb representacions de dues virtuts (l'esperança  la prudencia) i els quadres de les parets laterals realitzades per Mn. Jaume Pons i Monravà, amb la representació de dos episodis de la vida de la santa màrtir. Finalment, la imatge de la santa Úrsula realitzada per Mn. Torrell, l'any 2012.

Font: Díptic editat amb motius de la restauració de la capella.


http://tac12.xiptv.cat/tac-valls/capitol/restauracio-de-la-capella-de-santa-ursula


1/12/14

361 - JAUME PONS I MONRAVÀ

Mossèn Jaume Pons i Monravà   Valls (1671-1730) Va ser el pintor més destacat de finals del segle XVII i principis del segle XVIII. Formà part de la comunitat de preveres de sant Joan de Valls tota la seva vida. Amplià estudis a Roma i a Madrid, on es deixà imbuir per l'obra de Caravaggio. Treballà a Tarragona, Altafulla, Sarral, Alcover, Salomó, Escaladei, Reus i Valls. Bona part de la seves pintures varen ser destruïdes l'any 1936.

24/11/14

358 - MARE DE DÉU DEL LLEDÓ - VALLS


Mare de Déu del Lledó, fou trobada en la soca d'un lledoner al gener de 1366, al passar les tropes del Comte de Trastamara per a fer la guerra al seu germà el rei de Castella Don Pere.
Te 75 centímetres d'aláda. Al ser trobada, la Univeridad de Valls la posà sota la custòdia dels PP Templaris de Sant Joan de Jerusalem fina a la vinguda dels frares Caputxins, al segle XVI, que la guardaren fins al segle XIX.
Lany 1725 fou beneït aquest temple actual, el tercer dedicat a Ella, amb grans fetes, i fou quan s'inauguraren "Els Gegants"

Text del revers de l'estampa.

Any: ?

357- MARE DE DÉU DEL LLEDÓ - VALLS

Estampade editada en memòria de la solmene Coronació Canònica de la Mare de Déu del Lledó el 26 fr juny de 1966, any del seu sisè centenari.

5/10/14

356 -HISTÒRIA DEL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL LLEDÓ





La història del santuari del Lledó de valls vol ser un aportació més al coneixement de l’esdevenir dels vallencs i vallenques al llarg de més de sis-centens anys de vivències religioses i també socials, a través de l’estudi de la seva devoció envers a la Mare de Déu del Lledó.

A questa obra recerca històrica és fruit d’una tasca de mes de dos anys de visitar arxius, remoure documents i consultar les seves fonts, i també d’escoltar les aportacions dels testimonis d’algunes persones i els coneixements d’altres vinculades al nostre santuari del Lledó, tant per a l’estudi com per la devoció.

Així, doncs, tot i l’exhaustiva condició històrica del treball, aquest té una vocació divulgativa que va traspuant a mesura que ens anem endinsant en la seva lectura, per tal de poder comprendre la sentida devoció que la ciutat de Valls i comarca ha dispensat a la seva protectora la Mare de Déu del Lledó.

L’autor

Jordi Tuset i Vallet (Sarral, Conca de Barberà, 1958) estableix la seva relació amb Valls des de ben jove, per raó d’estudis; i aquesta relació culminarà el 1982, quan hi estableix la seva residència.
Obtingué el Premi Rodon-Giró 1998 d’Història Comarcal convocat per la Fundació Ciutat de Valls, pel treball Història del santuari de la Mare de Déu del Lledó de Valls al segle XX.

El llibre:

1a edició 2001
Institut d’Estudis Vallencs
Títol: HISTÒRIA DEL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL LLEDÓ DE VALLS
Autor: Jordi Tuset i Vallet  
Composició i muntatge: Imatge 9 SL.
Impressió: Gràfiques Moncunill, Sl.
ISBN Volum: 84-86083-47-8
Col·lecció: Estudis Vallencs
Volum: XXXIX

En el annex 1 del llibre podem veure un recull de goigs de la Mare de Déu del Lledó pagines 181 a la 186.
En el annex 2  del llibre trobem les representacions i fotos de la Mare de Déu, pagines de la 187 a la 197.

Font: Història del santuari de la Mare de Déu del Lledó, Jordi Tuset i Vallet

30/9/14

355 - EL CONVENT DEL CARME



El convent del Carme fou fundat l’any 1321, és el sisè convent fundat a Catalunya de l’ordre carmelitana calçada masculina.

El convent s’ubicà fora muralles, en un terreny donat per la Universitat de la Vila. Durant els prop de set-cents anys d’existència del convent, aquest ha patit diferents modificacions per tal d’adaptar-lo a les necessitats de cada moment.

Arran de les obres actuals, una part dels seus elements patrimonials més destacats s’han fet patents, les actuacions realitzades han permès deixar  visibles  alguns d’aquests elements patri­monials, d’altres s’han hagut de protegir per tal de fer l’edifici funcional com a escola.

La primera construcció que es va fer va ser la capella dedicada a la Mare de Déu del Carme i la resta de dependències conventuals. El con­vent va rebre la protecció de Pere III el Cerimo­niós i de Martí l’Humà, així com de la reina Elio­nor de Xipre que afavorí la comunitat notable­ment, donant-li diverses relíquies. Ser benefactor del convent donava dret a ser-hi enterrat, així durant aquest  sis-cents anys i fins els 1827, s’hi realitzen nombrosos enterraments tant a la plaça, com al claustre i a l’església.

A finals del segle XIV es fa l’ampliació del con­vent i es construeix una nova església. La cons­trucció es fa amb pedra lligada amb morter  de calç fins a una alçada de dos metres punt en que es continua fins al coronament amb mur de tàpia de terra, arrebossada exteriorment amb morter de calç. Els carreus de pedra no­més són utilitzats en les cantonades, els arcs, les portes i les finestres. El conjunt monacal s’estructurava al voltant del claustre quadrat,segurament d’un sol pis, que estaria situat al mateix lloc que l’actual, que va ser construït al segle XVIII.
 
Durant la Guerra dels Segadors ( 1640-52) el convent fou saquejat diverses vegades, que­dant molt malmès. Entre els anys 1655 i 1686 es van fer importants obres de reparació, és el moment que es refan i reforcen molts murs, especialment els de l’ala dreta del convent. Al primer pis, al final d’aquesta ala, és on se situaria la cel·la del prior del monestir. També durant aquest període es tapien les finestres gòtiques i la capella del claustre. 

 
A mitjan del segle XVIII s’inicia un altre període de reformes intenses al convent i l’església del Carme agafa la configuració actual, amb tot, mentre duraren les obres de l’església, una part del claustre del convent s’adaptà com a església. Al mateix temps es construí el nou campanar, entre l’església i el claustre. És el moment que també es reforma el claustre, desapareixent el d’estil gòtic, que seria substituït per l’actual i que passà a tenir un pis més. També es construeix un segon pis a l’ala dreta del convent.

El 1835 la comunitat s’exclaustrà de forma definitiva (ho havia fet una vegada anteriorment) degut a la desamortització, llavors el convent passà a propietat de l’Estat que el cedí al munici­pi de Valls, on hi instal·là l’any 1836 un hospital militar, uns anys més tard, el 1847, i fins el 1868 s’hi instal·là l’hospital civil provinent de l’antic convent dels Caputxins. Aquest mateix any l’edifici passa als jesuïtes que començaren unes im­portants obres, que es truncaren per l’expulsió de la comunitat el mateix any. L’edifici restà amb obres inacabades fins a inicis de la dècada dels anys noranta del segle XIX, que l’ocuparen els pares escolapis fins l’any 1905. Posterior­ment l’edifici ha estat ocupat per diferents esco­les, de les que cal destacar l’Escola del Treball, el Col·legi Claret fins l’any  1968 i l’Escola Enxa­neta, que ara hi ha tornat, després de nou cur­sos en seu provisional a l’Antic Quarter de Valls.

Elements arquitectònics a destacar

Claustre, amb pintures medievals, capella amb relleu adossada al claustre, porta d’entrada a la sala capitular, refectori, accessos a les cel·les dels monjos, finestres amb decoració medieval.


29/9/14

354 - ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE SENAN


Descripció: 

L'església de Santa Maria és un temple romànic d'una nau de planta rectangular. Seguint l'esquema tradicional dels temples romànics, constava d'un absis semicircular i una coberta amb volta de canó. Es pot observar a l'arquitectura de l'església com amb posterioritat a l'aixecament del primer temple, l'absis fou retallat per poder allargar l'edifici. També s'afegiren contraforts a la paret nord per sostenir la volta, mentre que al cantó sud s'hi adossaren edificacions. La façana de l'església destaca per la triple arquivolta d'estil clarament romànic amb dues petites columnetes amb capitells llisos que en sustenten l'arquivolta central. Únicament està decorada la imposta amb el cap d'un àngel, una pinya i una punta de diamant. Sobre la portalada principal es situà un petit rosetó. La façana està rematada per un campanar d'espadanya de dos ulls.

Notes històriques: 

L'església està documentada l'any 1170 quan Guerau de Granyena, senyor del castell de la vila i el seu germà concediren l'església i altres drets al monestir de l'església de Montserrat. Al 1264 el monestir de poblet va comprar els drets de patronatge a Ripoll. L'any 1279-80 ja apareix en les llistes de les parròquies de l'arquebisbat de Tarragona. Aquesta situació va crear un conflicte entre Poblet i l'Arquebisbe que no es resoldrà fins al 1294 amb una concòrdia per la qual Poblet es reservava el dret de patronatge i l'arquebisbat la jurisdicció espiritual.

28/9/14

353 - SANT ROC




GOIGS A LLAOR – DEL GLORIÓS / SANT – ROC / PATRÓ DEL POBLE – DE SENAN / ARQUEBISBAT  - DE TARRAGONA.

Xilografies del Sant anònima. Text a tres columnes, oració.  Lletra popular. Música: Enric Prats i Martí. Ornaments florals i corondell. Impremta:  Requesens Montblanc. Any 1964. Mides:

Puig, Sant Roc, mort de la pesta,
en sou el remei provat,
de malura tan funesta
Sigueu-nos sempre advocat.
 

17/12/13

351 - Exposició de Goigs


Invitació a l'exposició de la sèrie numerada dels seus Goigs començada 1947, per Ricard Vives i Sabaté, inaugurada el dia 23 de desembre de l'any 1972. 

11/11/13

350 - TRANSFIGURACIÓ DEL SENYOR

GOIGS EN - LLOANÇA DE / JESUCRIST, - EN LA SEVA / SANTA – TRANSFIGURACIÓ, / PATRÓ I TITULAR – DE LA PARRÒQUIA / DE VILANOVA – DE PARADES, / EN LA CONCA – DE BARBERÀ / ARQUEBISBAT  - DE TARRAGONA.

Xilografies de Oriol M Diví, OSB. Text a tres columnes, oració.  Lletra: Joan Roig i Montserrat. Música: Josep Miró i Català. Aquests goigs, estrenats el 6 d’agost, s’editen a cura dels Gogistes Tarragonins, i en patrocina l’edició l’Ajuntament de Vilanova de Prades tot commemorant els 800 anys d’una Butlla del Papa Celestí III promulgada el 28 de novembre de 1194 on ja s’esmenta, entre altres, la parròquia de Vilanova. Festa de la Transfiguració del Senyor de 1994. Roig-Campos (Mallorca). Tiratge 800 exemplars en paper registre  200 exemplars en cartolina Conqueror, acolorits a mà. Gogistes Tarragonins, núm. 479, Goigs, núm. 359 Mides 25x35 – 22x31,5.

Vilanova amb cor joliu
l’Esplendor de Déu venera:
oh magnòlia d’estiu
que rutila a la cinglera!